EL DOLMEN DE LA SERRA CAVALLERA

Dolmen de la Serra Cavallera

                                                                                                    Ferran Castellón Castellví

El Dolmen de la Serra Cavallera (o Sepulcre Megalític de la Serra Cavallera) és un lloc d’enterrament prehistòric. A partir de la tipologia que presenta la cambra funerària, s’ha proposat que seria construït entre finals del III mil·lenni aC. i el Bronze Mitjà (entre el 1500 i el 1200 aC).

Es troba en el vessant meridional de la Serra Cavallera, en una antiga vinya reconvertida avui en bosc. Fins al segle XVI, a causa de l'existència del dolmen, l'indret era conegut també com a Serra-Llosa o Serra de la Llosa. El sepulcre se situa en un replà força elevat enmig del bosc de Guanta, amb presència de pi blanc, alzina i bruc, prop del cim d'un turó de roca sorrenca, amb abundant sotabosc. El seu emplaçament, a la part alta d'un fort pendent, és molt dominant cap al sud, l'est i l'oest, mentre que cap al nord queda tapat pel punt culminant de la Serra Cavallera, que li dona el nom. (Tarrús i Galter, J.; Carrerars i Vigorós, E., 2006). S'hi pot accedir des de dos punts, bé des del camí de Guanta o bé des de la urbanització de Can Vinyals.

Vista del dolmen, on s’observa la disposició de les lloses de pedra, que conformaria la cambra on s’enterraria als difunts.

El dolmen va ser identificat l’any 1961 per Daniel Rossell, membre del Centre Excursionista de Sabadell, que notificà la troballa. El 25 d’abril de 1961, diversos membres del Museu d’Història de Sabadell, dirigits per Rafel Subirana i Ollé i amb la col·laboració de Josep de C. Serra i Ràfols i auxiliars del Museu Arqueològic de Barcelona, van fer una ràpida prospecció i excavació del sepulcre. Però els resultats van ser negatius: el jaciment va resultar estèril, exceptuant algun material d’època tardana. Rafael Subirana va informar, en diversos escrits l’any 1963, que començaren a excavar “a 3 metres de distància del dolmen per comprovar si existia un corredor o passadís d’entrada i també per les possibles deixalles de menjar corresponents als àpats funeraris que es feien a l’hora dels enterraments, però res no poguérem anotar. Continuàrem excavant ja a l’interior del dolmen [...] però no descobrirem res que pogués correspondre a cap enterrament prehistòric”. De nou, Rafael Subirana va ressenyar-lo en l’apartat “Èpoques de la Prehistòria” de la seva Obra sabadellenca (1979); en ella comenta que la cambra funerària era de forma trapezoidal i afirma que durant l’excavació es van treure “tres pedres posades verticalment a l’entrada com si hi fossin per evitar que l’aigua entrés a dins” (Subirana, 1980). L’any 1982, Albert Roig i Deulofeu va publicar el dolmen amb plantes, alçats, plànols de situació, etc. Però un fet rellevant és que, segons aquest autor, la llosa de llevant va desplaçar-se amb excés durant l’excavació de 1961 i d’altres posteriors, fet que provocà que aquesta llosa es desplomés vers l’interior de la cambra cap al 1977. Va ser el primer a demanar que el sepulcre fos restaurat, a causa del mal estat en què es trobava. Però no va ser fins a l’any 2006 en què es va fer una última excavació i es restaurà el sepulcre megalític, a càrrec del Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional), contractat pel mateix Ajuntament de Sentmenat. Malgrat que els resultats de l’excavació també foren negatius, es van poder constatar diverses lloses caigudes a l’entorn immediat del dolmen, així com restes evidents del túmul de pedres i terra. Un cop excavat el dolmen, van procedir a la seva restauració; per fer-ho van haver d’anivellar el terreny del bosc per tal que hi passés una excavadora, que aixecaria i col·locaria les lloses. La restauració va resultar un èxit, tal com es pot observar si anem a visitar el dolmen actualment.

Malauradament, els dòlmens són popularment coneguts i fàcilment visibles, de manera que han sigut espoliats en nombroses ocasions. Potser és per això que el dolmen de Sentmenat no conserva cap resta ni dels enterraments que hauria d’haver tingut ni dels presents que se’ls haurien entregat als difunts, així com tampoc del possible banquet que feren els vius en la seva memòria.

Bibliografia

 Tarrús i Galter, J.; Carrerars i Vigorós, E. (2006). Dolmen de Serra Cavallera. Informe i Memòria de l’excavació i restauració del dolmen de Serra Cavallera.